Quedava parlar de l'assassinat de Jaume Cervelló per part del Barbut de Vinebre i altres vivències d'aquest bandoler.
Quedava parlar d'una demanda judicial de Damià d'Oriol interposada a Ramon Marull i Sala per la malifeta del seu operari Andreu Aloy en muntar un torn a l'inrevés, que va fer aturar el famós molí d'Oriol entre el dia 24 de setembre de 1883 i el dia 27 de desembre de 1884, després d'haver comprat molta maquinària a aquell burgès barceloní, el següent recurs i tota una història molt interessant que al senyor d'Oriol no va aportar-li res de profit.
Quedava també fer un esment a les cartes entre el rei castellà Felip IV i Sor Maria de Jesús d'Agreda, on aquests dos pietosos personatges es preocupen per l'ocupació, primer per part dels francesos i després per part dels castellans, del castell de Flix durant la Guerra dels Segadors.
Quedava comentar el llibre sobre l'arquitecte Egon Eiermann "Egon Eiermann. Die Berliner Zeit. Das architektonische Gesamtwerk bis 1945" de Sonja Hildebrand , on parla, entre altres coses, del seu projecte arquitectònic per la colònia-fàbrica de Flix, amb plànols inclosos i un altre titulat "Hitler's Luftwaffe in the Spanish Civil War (Contributions in Military Studies)." de Raymond L. Proctor, que tracta sobre Hitler, la Luftwaffe i els bombardejos a la Batalla de l'Ebre, on hi ha dades prou interessants sobre Flix i els pobles riberencs.
Quedaven i queden moltes coses per a dir de Flix, però això ho explicaran, com ja ho fan, altres blocaires als seus espais personals.
Jo vull deixar aquest últim escrit amb les imatges de dos personatges que he descobert gràcies a Tantost, que deixa del càrrec de blocaire. Són el filipí José Rizal i el jesuïta nascut a Flix Francesc de Paula Sànchez i Llecha.
I al mateix temps que deixo dues imatges d'aquests personatges tan importants, demano a qui sigui i que estigui interessat en la història de Flix, dels jesuïtes, de la lluita per la llibertat, de les vides de José Rizal i de Francesc de Paula Sànchez i Llecha, que intentin llegir i esbrinar totes les coses que puguin sobre tots aquests conceptes o sobre tot allò que els uneix.
El Capellà de Flix es passejava amb les partides que capitanejava per aquells pobles de pagesos on entrava i demanava a la força aixopluc i diners per la causa carlina i, en el cas de que algun militar enemic fos avisat, hi havia amb tota seguretat, persecucions, batalles i, com era costum en ell, la típica fugida de sotana, boina roja, canana fluixa i cavall al galop per evitar ser agafat, mentre part dels seus homes corrien una sort ben diferent i acabaven presoners, ferits o morts i sense dret a galopar mai més.
El coronel Juan Delatre va fer un informe sobre la seva trobada amb una partida del Capellà de Flix el dia 16 de desembre de 1873.
Delatre explica com el dia 13 de desembre rep un telegrama on se l'informa que el Capellà de Flix ha arribat a Fraga a les deu del matí acompanyat d'una columna de carlins. Delatre marxa a trobar-lo arribant primer a Saidí a les dotze de la nit. Envia dos missatges per diferent camí a l'alcalde de Fraga demanant informació sobre Josep Agramunt i la partida que capitaneja. A les tres de la matinada arriben els missatges a mans de l'alcalde, que no els contesta. Delatre s'assabenta igualment que els carlins han sortit de Fraga a les sis de la tarda en direcció a Torrent.
Pren la decisió de creuar el riu Cinca amb una barca, perdent molt de temps i acabant aquesta operació a dos quarts de deu del matí. La partida del Capellà de Flix és ben forta, d'uns 400 homes, segons es informat mentre intenta passar el riu i marxa en direcció a Candasnos. Entre una boira que no deixa veure res a deu passes, decideix anar a trobar-se amb el capellà, perdent-se sovint en el camí per culpa de la poca visibilitat. Quan és ben a prop de Candasnos, algú fa saber a Delatre que una petita partida d'Agramunt, amb uns 70 homes dels més forts, ha sortit a cobrar la contribució a Penyalba. Vista la situació, ordena al capità de l'esquadró de Castillejos, Francisco Marchesi, que marxi amb 47 cavalls al galop a Penyalba a trobar-se amb els que han sortit en aquella direcció, sortint ell cap a La Valcuerna per tallar la retirada a la resta de la partida si volen fugir de l'escomesa .
Amb els de Penyalba aconsegueix complir brillantment la missió, topant Marchessi amb els carlins a Cameros, al mateix terme de Penyalba. La primera partida carlina està composta per 62 homes, entre ells un capità, un tinent i un alterés. Vuit acaben ferits d'arma blanca i se'ls confisquen 56 fusells amb les seves baionetes, un sabre, una corneta, cananes, cartutxos i 11.000 rals en diners.
El capellà de Flix, en sentir-ne el foc de Penyalba, comença una ràpida fugida a Casp, motiu pel qual no és possible apressar-lo. Delatre torna a Candasnos a les deu de la nit.
Delatre, en el seu informe, felicita i recomana davant del Governador Militar el Capità Marchesi i no parla en cap moment de morts, només de presoners i material confiscat a l'enemic i el Capellà de Flix, com sempre, fuig al galop i abandona els més desafortunats.
"Copia del parte dado por el Coronel D. Juan Delatre, relativo al encuentro de su columna con la facción del cura Flix el día 16 del actual." Ministerio de Guerra. "Gaceta de Madrid". Número 360. 26 de desembre de 1873
Quan el futbol era cosa d'homes i en algun cas de dones i no d'alcohòlics descontrolats i jugadors que només pensen en anar tan ben pentinats com les models amb les que s'han casat i aquells antics equips de la Ribera d'Ebre compartien pàgines amb Ricardo Zamora fent aquelles aturades que Sefor, el genial corresponsal, periodista i historiador de Flix i del seu futbol, deixaria escrites en forma d'homèriques epopeies a "La Antorcha", a "La Voz de Flix", a "La Veu de Flix" o a qualsevol enciclopèdia del futbol il·lustrat, un partit qualsevol de l'Internacional de Flix o del Móra d'Ebre quedava retratat a "La Jornada Deportiva" compartint crònica amb aquells déus que feien anar les pilotes com els projectils dels canons o com els porters que volaven com Ícar per atrapar aquestes pilotes explosives.
Un redactor d'aquells anys mítics ens explica un partit amistós jugat un 4 de juny de 1922 a Móra d'Ebre entre els equips local i l'Internacional de Flix, sense llei Bosman, però amb algun jugador estranger inclòs a l'equip del meandre, del castell, de la fàbrica i del Barri Internacional, on el periodista deixa l'honor cavalleresc de posar el nom de Flix en primer lloc.
El match va ser fluixet i es va empatar a dos amb gols de Descarrega i Casadó per part del Móra d'Ebre i Rodríguez per l'equip de Flix, que també va xutar un penal tan fluix com el partit d'entrenament i costellada i ves a saber com hagués fet la crònica el nostre estimat i filòsof Sefor amb els seus mítics seforismes magistrals que anys més endavant farien càtedra a la nostra vila esportiva i futbolera.
"La Jornada Deportiva". Número. 37. 12 de juny de 1922, pàgina 11
----------------------------------------------------------
Stroof, Plieninger, Pistor i Müller. Sembla la davantera del Bayern de Munic, però són els cognoms de quatre alemanys molt importants que han deixat la seva empremta en forma epigràfica moderna a tot el món i a Flix. Fins i tot Theodor Plieninger va arribar a la Casa Blanca a reunir-se amb el president Thedore Roosevelt el 22 d'octubre de 1903 i tant ell com Ignaz Stroof i Carl Pistor intercanviaven documentació i reunions amb Walther Rathenau, fill d'Emil Rathenau, importants industrials tots dos i polític i finalment ministre d'assumptes exteriors el primer, que acabaria morint assassinat l'any 1922 per membres amb possibles simpaties nazis i que no veien amb bons ulls un jueu com Rathenau formant part d'un gabinet alemany.
Stroof, Plieninger, Pistor i Müller van gaudir d'una sort diferent a Walter Rathenau.
Plaques de carrers flixancos
Noticia on es parla de la trobada entre Theodore Roosevelt i Theodor Plieninger a "The New York Times". 23 d'octubre de 190320. Walther Rathenau an Carl Pistor, Bitterfeld 198
25. Walther Rathenau an Carl Pistor 203
41. Walther Rathenau an Theodor Plieninger 220
46. Carl Pistor, Chemische Fabrik Elektron, an E. W. Bitterfeld 226
47. Theodor Plieninger, Chemische Fabrik Elektron A. G., an Walther Rathenau, Bitterfeld 226
48. Walther Rathenau an Direktor Ignaz Stroof, Frankfurt am Main 227
54. Walther Rathenau an Ignaz Stroof, Griesheim 230
55. Walther Rathenau an Ignaz Stroof 231
60. Theodor Plieninger an den Aufsichtsrat der Chemischen Fabrik “Elektron” AG 236
63. Theodor Plieninger an die Elektrochemischen Werke in Bitterfeld 242 Dades sobre documentació entre Walter Rathenau i Carl Pistor, Theodor Plieninger i Ignaz Stroof. Recollides al llibre "Emil und Walter Rathenau in der elektrochemischen Industrie (1888–1907). Eine historische Studie". d'Ursula Mader
Wilherm Müller i la seva vessant cultural com a participant en un congrés de geologia i com a membre de la Goethe-Gesellschaft
Tomba d'Ignaz i Maria Stroof a l'espectacular cementiri Frankfurter Hauptfriedhof de Frankfurt
----------------------------------------------------------
Daniel Roosevelt, el nebot d'un president americà passejant-se entre les bombes de la Batalla de l'Ebre
És curiós, que un nebot d'un president dels Estats Units faci de periodista enmig d'una guerra civil estrangera i enmig d'una batalla tan perillosa com la Batalla de l'Ebre no sé si és molt comú, potser sí en el cas d'una família tan nombrosa com la dels Roosevelt on molts dels seus membres, encara que hagin destacat en molts àmbits, no apareixen a molts llibres o enciclopèdies.
Parlo de Daniel Roosevelt, entre altres Daniels Roosevelts d'aquesta nissaga presidencial, però aquell que va entrevistar a Alvah Bessie i que no vaig acabar d'ubicar a l'escrit anterior on parlava dels Roosevelt. Ell va poder parlar amb el seu oncle de totes les bombes i totes les barbaritats dels feixistes de Franco, Hitler i Mussolini, va ser ell qui va fer l'entrevista per al diari "Brooklyn Daily Eagle" amb Alvah Bessie, però el meu anglès no és molt bo i no sempre faig servir els maleits "translators".
La història amaga moltes coses i ves a saber qui s'ha passejat i viscut pels carrers i per les cases on passegem i vivim ara nosaltres, encara que això no té perquè ser molt important.
"...At that point, they were overrun by cavalry, some killed, some escaping, and Keller and a Canadian were taken prisoner. In the town of Flix, Keller stunned his guard with a blow to the jaw. The Canadian grabbed the man's rifle and brought the butt down on his head. They made it back to the river. There was a bend at this new point..."
"...And in the arc of the Ebro, as elsewhere, the riparian towns of Ribarroja, Flix, Asco, Mora de Ebro, Miravet, and so on were fronted with well-built bunkers, tens of machine-gun nests..."
"...operating on the right flank of the 35th Division, had stormed the towns of Ribarroja and Flix, capturing hundreds of prisoners and much war materiel. The brigades of this division were already..."
"...With him were Ernst Toller, the famed German poet and dramatist; Daniel Roosevelt, a nephew of the President of the United States (at this time a correspondent for the Brooklyn Daily Eagle); and Captain Leonard Lamb. ..."
En un català escrit d'una manera que no es molt llegit a les enciclopèdies actuals, als llibres o a la premsa, tenim dues breus biografies quasi calcades del flixanco Josep d'Oriol Gordo Sanz dels anys trenta i quaranta amb la curiosa particularitat que una està editada a Galícia l'any 1944, en temps del més dur franquisme.
ORIOL — GORDO SANZ (JOSEP D'). Biog. Militar carlista, n. a Flix (Tarragona) en 1842. Va pertànyer a l'exèrcit liberal fins a l'any 1868, en què, com a banderer del segon regiment d'enginyers, figurà entre els militars que van acompanyar a la reina Isabel II fins a la frontera. Ascendit a capità, sol·licità la llicència absoluta, i en esclatar la guerra civil carlista, va anar a oferir-se a don Carles de Borbó, qui el destinà a les ordres d'Elio, prenent part en nombroses accions de guerra, com l'atac i presa d'Estella i la batalla de Montejurra. Ajudant de camp de Dorregaray, va concórrer en 1874 al setge i rendició de Portugalete, a la batalla de Sant Pere Abanto, al setge de Bilbao i a la batalla d'Abarzuza, on li fou atorgada la placa roja del Mèrit Militar. En terminar la guerra civil era coronel. Morí a París en 1899. “Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana amb la correspondència castellana”. Barcelona : Salvat, 1931-1935.
ORIOL GORDO SANZ, Josep d'. Militar n. a Flix (Ribera d'Ebre) en 1842 i m. a París en 1899. En 1868 era membre de l'escorta que acompanyava Isabel II a la frontera francesa. Sol·licità l'excedència en assolir el grau de capità. Entrà a l'exèrcit carlí. En 1874 es distingí molt al front basc, i obtingué la placa roja del Mèrit militar per la seva actuació a la batalla d'Abarzuza. En finir la guerra era coronel. S'exilià. “Cuadernos de Estudios Gallegos”. Instituto Padre Sarmiento de Estudios Gallegos. 1944/1966. Editorial: Instituto Padre Sarmiento de Estudios Gallegos ( Santiago de Compostela )
Franklin Delano Roosevelt va conèixer de primera mà i gràcies a una entrevista feta a Alvah Bessie, com ell mateix esmenta al seu llibre "Alvah Bessie's Spanish Civil War Notebooks" la situació que vivien la població civil, els soldats de la terra i els lluitadors vinguts amb les brigades internacionals aquells dies durant la batalla de l'Ebre. Aquesta entrevista, feta per un corresponsal del "Brooklyn Eagle!" va ser relatada al president per Daniel Roosevelt i més endavant transcrita al llibre genealògic "Odyssey of an American family; an account of the Roosevelt and their kin as travelers, from 1613 to 1938" escrit per Hall Roosevelt i Samuel Duff McCoy.
"Odyssey of an American family; an account of the Roosevelt and their kin as travelers, from 1613 to 1938" Hall Roosevelt; Samuel Duff McCoy. 1939. New York and London, Harper & Bros. 
"Alvah Bessie's Spanish Civil War Notebooks". Alvah Cecil Bessie i Dan Bessie. 2002. University Press of Kentucky
Sembla ser que el president americà va tenir en la seva ment, en alguns moments del seu mandat, ajudar a la República Espanyola envers el feixisme de Franco, recolzant-se en el seu cunyat G. Hall Roosevelt. Almenys, gràcies als llibres de Bessie i de Hall Roosevelt i Samuel Duff Mccoy, sabem nosaltres i va saber un dia el mateix Franklin D. Roosevelt, que l'Ebre i alguns pobles que són mullats per aquest riu, com Flix, van ser bombardejats per Franco, Hitler i Mussolini.
Bessie ens explica a aquesta entrevista, entre altres coses, que l'únic pont que quedava era el del poble de Flix i que quaranta-set Junkers bombardejaven de nit la posició. Hi havia pols vora el riu i tota la roba n'estava ben plena. Només Flix estava dotat d'una bona defensa antiaèria. A França es celebrava la festa nacional i un pilot francès marejat o begut no volia volar...
"...We had to go then, because it was necessary to go back by way of Flix. It was the only bridge that was still standing. We had just watched the evening procession of German Junkers fly overhead, forty-seven of them, and deposit their load of bombs by the bridge near us. Huge clouds of dust rose from the river-bank, and our clothes were whipped with vibration. Some of them hit the bridge too; it would be morning before it was repaired. Apparently the only capable anti-aircraft was at Flix. We arrived at the little wrecked town and drove down onto the bridge, which was constructed with upright steel girders and paved with boards. The boards rumbled as we passed over with the sound of a dropping bomb cluster, echoing a recent bombardment. Here's an incident from "the other side": Our plane was late in getting off. In France, it was a national holiday, and our French pilot evidently saw no reason for flying on such a day. He looked a little wobbly when he arrived, and it soon turned out that he was drunk, because he did a vertical bank when we were not more than thirty feet off the ground and slipped so badly that I thought we would surely lose part of the wing. This had the effect of throwing the passengers into an enforced state of companionship. We were all attempting to say our famous last words before death overtook us. In this manner I met the man in the next chair. I had just left the front, and, divining this possibly from my extraordinary thinness, he seemed anxious ..." "Odyssey of an American family; an account of the Roosevelt and their kin as travelers, from 1613 to 1938" . Hall Roosevelt i Samuel Duff McCoy. 1939. New York and London, Harper & Bros.
----------------------------------------------------------
Alea iacta est Cabrera
Com Juli Cèsar, vull jugar als daus davant d'un riu; l'Ebre, gran corrent d'història mil·lenària, on el mateix militar romà, a Octogesa i fent la guerra a Pompeu, va travessar les seves aigües com si fos el Rubicó català, amb barques o ponts, com el Tigre Cabrera amb centenars o milers de soldats, dones i nens, dinou segles després, un humit mes de juny, amb unes barques que va afonar amb pedres el comte de Morella i ell va manar fer tornar surar.
Amb el permís dels escriptors Román Oyarzun, Joan Perucho i Andreu Carranza, regalo dos números a cadascú d'aquests historiadors i novel·listes abans de llençar aquestes sis xifres a l'aire i demano als daus que un dels tres m'expliqui alguna història que em parli de la sort dels guerrers, del riu Ebre, del mes de juny i de la verdor dels camps quan el mes de maig ha plogut tant que deixa aigua abundosa i tanta herba per desitjar que les guerres, els crits de les dones, nens, vells i ferits acabin i que la vida de tots pugui ser tan tranquil·la que els sons més terribles i guerrers siguin els lladrucs dels gossos.
Tiro el dau i surt un dels dos números adjudicats a Joan Perucho. Un altre dia i per la gràcia de l'atzar, els daus potser faran explicar alguna història a Román Oyarzun, a Andreu Carranza o a algun altre bon narrador de contes i relats.
"El gros de la tropa fou transportat en tres barcasses que, anys enrere, el comte de Morella havia fet enfonsar, omplint-les de pedres, en un indret secret de Flix. Fou una clarivident intuïció, car llavors Cabrera no podia ni pensar per a què servirien. Aquest treball fou lent i despacientava el general. Sis nedadors de primera es capbussaven alternativament i, en cada immersió, alleugerien les barques de llur càrrega. Per fi, quan no hi restà ni un sol roc, lligaren les embarcacions. A mitja operació foren hostilitzats per l'avantguarda d'O'Donnell, el gros de les forces del qual havia arribat a Móra d'Ebre. Llagostera, amb el primer batalló de caçadors de Tortosa, prengué posicions defensives per tal de protegir el pas de l'Exèrcit i, en un contraatac valerós i obstinat, rebutjà l'enemic, que s'hagué de replegar al poble d'Ascó. L'aspre color ocre d'aquelles terres i abruptes pujols s'adornà amb els virolats uniformes constitucionals i les boines roges dels carlins. Cabrera hagué d'allitar-se en un baiard i, d'allí estant, dirigia els moviments de les tropes. Se sentia exhaust, amb l'esperança, però, d'acabar aviat amb aquell desgavell apocalíptic de la seva vida. Sense haver-hi estat mai, somniava, com en una premonició estranya, uns prats verds i plujosos, molt semblants als de Surrey, i una vida tranquil·la, burgesa i familiar, entre lladrucs de setters..." "Obres completes". Juan Perucho. 1985. Edicions 62
Pedres, arquitectura, blat, i riu Ebre van lligats a Flix amb un llaç històric que es pot obrir i tancar tafanejant les fulles de molts llibres, on els noms dels viatgers que treballaven i transportaven les pedres a Tortosa, Saragossa i a tot arreu i el blat a Barcelona, amb aquella pedrera on es picava pedra per carregar-la i fer-la viatjar per l'Ebre i aquells magatzems i molins necessaris per fer que el blat estigués en condicions d'arribar a la capital catalana i amb el riu Ebre i la seva corba passant per Flix, punt estratègic amb aquest meandre tan bonic en forma de llaç sense lligar, baronia, com La Palma d'Ebre de la Ciutat Comtal.
"por nou mil tellas d'Alamanya, verdes, moradas et blanquas, para la cubierta del mirador da la sala mayor, que estaba enla la part del rio; a los moros Ibrahim Papagest, laffer Alboleix, Ali Alboleix y Audalla Bayuch, rayces de barcas, 1.130 sueldos por traer once piedras por el Ebro, desde Flix, hoy de la provincia de Lérida, fins al postigo de San Nicolau déla dita ciudat [de Zaragoza] al canto del río de Ebro, de peso de sixanta ocho quintales."
"Revista de archivos, bibliotecas y museos". Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. 1917. Montepio del Cuerpo Facultativo del Ramo. pàgina 372
"Barcelona, tuvo en el siglo XV, edificios-almacenes de trigo en Hospitalet, Flix y Bañoles, construidos por el Municipio: pero nada queda de ellos."
"Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII". Vicente Lampérez y Romea. 1922. Editorial "Saturnino Calleja", s. a. pàgina 205
"El dia 25 de setembre, el Consell rebé una carta del batlle de Flix, Josep Morató, datada el 18 del mateix mes, en la qual feia saber la «mort desastrada de M. Pere Aymerich negat en lo riu Ebro (...), volent posar a bon tall les pedres que la Ciutat feia posar, a lliscat de una de ellas..."
"Podem afegir que, a més dels molins situats a l'interior de la ciutat, Barcelona tenia altres molins fora muralla o en altres indrets, com per exemple a Flix, on el mestre Benet Juli va traslladar-se el 19 de novembre de 1697, justament per visurar les obres d'uns molins a càrrec de la Ciutat..."
"L'arquitectura Civil del Segle XVII a Barcelona". Antònia Maria Perelló Ferrer. 1996. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. pàgines 188 i 288
Les subvencions que es demanen per part d'ajuntaments, societats privades o ONGs, a les diputacions o administracions autonòmiques o centrals, es concedeixen, encara que no es compleixen sempre, passant abans uns estudis previs que es fan o es fan veure que es fan i depenen molts cops de les necessitats reals, d'unes estadístiques atzaroses que fan que un sí o un no es decanti per la subvenció afirmativa o negativa o de l'amiguisme polític de qui ha demanat aquestes subvencions.
L'any pre-bèl·lic de 1935, l'Ajuntament de Flix veia aprovada una estranya subvenció per construir un estrany edifici destinat a fer d'escola d'educació graduada. Era signada per Mariano Cuber Sagols, director general de Belles Arts, el dia 29 de març. Pocs dies més tard dimitia del seu càrrec per tornar a seure rebotat a la cadira subvencionadora i acabar sortint definitivament escopetejat i rebotat lluny de la poltrona subvencionadora.
De subvencions encertades o equivocades per les necessitats que cal atendre, per un sí o un no de les decisions administratives atzaroses i per l'amiguisme polític, Flix, els flixancos i tothom ens som ben conscients i les gasetes o butlletins de fa molts anys i els d'ara són un bon registre que cal tenir ben arxivat.
D., MARIANO CUBER Señor Director general de Primera enseñanza. limo. Sr.: Visto el expediente incoado por el Ayuntamiento de Flix (Tarragona), solicitando subvención del Estado para construir directamente un edificio con destino a Escuela graduada, con cuatro secciones para niñas:
Resultando que la Oficina técnica de Construcción de Escuelas ha informado favorablemente el proyecto redactado por el Arquitecto D. Luis G. Colomer y Bellot, para la construcción el Ayuntamiento de Flix (Tarragona) de un edificio con destino a Escuela graduada, con cuatro secciones para niñas; y 2.° Que se conceda, en principio, al mencionado Ayuntamiento la subvención de 48.000 pesetas, que se abonará en los dos plazos que señala el artículo 16 del Decreto de 15 de Junio de 1934, previas las oportunas visitas de inspección. Lo digo a VI para su conocimiento y demás efectos. Madrid, 29 de Marzo de 1935. p. D., MARIANO CUBER Señor Director general de Bellas Artes. "Gazeta de Madrid". Número 93. 3 d'abril de 1935
----------------------------------------------------------
Michal Bron va lluitar a la Guerra Civil Espanyola formant part de les Brigades Internacionals, on va ser ferit, fet que el va obligar a estar-se hospitalitzat a Lió i després confinat quatre anys en camps de concentració francesos.Bron va néixer l'1 de gener de 1909 a Polònia. D'origen jueu i ideologia comunista, després de les guerres espanyola i mundial, d'haver treballat a la Iugoslàvia de Tito i més endavant distanciar-se dels seus camarades, va acabar sent perseguit i empresonat per l' estalinisme per haver estat membre de les Brigades Internacionals i per ser presoner a França. Mort Stalin, va ser alliberat. L'any 1970, la seva filla marxava a Suècia i l'any 1982 el seu fill feia el mateix camí. Ell no es reuniria amb els seus fills fins l'any 1984. Mentrestant s'esperaria a la Varsòvia del teló d'acer.
Els anticomunistes i germans bessons Kaczynski, en la seva intolerant persecució de tot allò que no sigui feixisme catòlic polonès, han arribat a posar les lleis i la por al cos a tots aquells que han lluitat per les llibertats del seu país sense ser de l'extrema dreta que ara envaeix Europa per mitja de les urnes i per formar part en algun moment de la seva vida de les velles guàrdies de lluitadors d'esquerres o comunistes demòcrates i Michal Bron és un d'aquests símbols que els dos germans bessons volen suprimir anul·lant les pensions dels homes vells, que oferien la vida per lluitar contra Hitler i Stalin i que s'han guanyat tots els mèrits amb ferides i deixant els seus coneixements a les generacions que no han viscut els horrors del feixisme hitlerià o estalinista.
El mateix Michal Bron, com Milton Wolff i altres, ha escrit llibres sobre les experiències que ha viscut. Un d'aquests llibres, "Bitwa nad Ebro i udział w niej Polaków", parla de la Batalla de l'Ebre i anomena molt els pobles riberencs com, per exemple, Flix.
No tinc últimes noticies de Michal Bron, desgraciadament, l'anticomunisme neocon domina el món mediàtic polonès i mundial, Suposo que segueix viu i l'1 de gener de 2009 farà 100 anys.
"Bitwa nad Ebro i udział w niej Polaków". Michał Bron. 1976. Książka i Wiedza (Flix es citat molt al llibre. Cliqueu a sobre de la imatge per veure-la millor) 
"L’avant-guerre; études et documents sur l’espionnage juif-allemand en France depuis l’affaire Dreyfus". Léon Daudet. 1913
